Jaumet del flabiol
En Jaumet del Flabiol va néixer el 1871 a Sant Hilari. Petit d’estatura, cara arrugada, pantalons de pana i espardenyes de beta, se’l coneixia pel seu flabiol; i és que en Jaumet era mut, però aquest instrument parlava per ell. Va convertir-se en el primer comerciant de l’aigua de la Font Vella repartint-la als estiuejants del poble amb els seu carro ple de càntirs.
Era la nineta dels ulls de tots els estiuejants que venien a prendre les aigües a Sant Hilari i es guanyava el seu jornal amb les propines que li donaven per l’aigua. D’ell s’han fet postals, poemes, figures i fins i tot el dolç autòcton del municipi porta per nom el d’aquest personatge tan emblemàtic: Jaumet.
HISTÒRIA
Va néixer el 4 de març de 1871 i no tenia do de parla. Es diu que va perdre la veu degut al gran espant que li va provocar un incendi a la casa on vivia de petit. Tot i això, es feia entendre de mil maneres diferents i tenia una oïda molt fina. També es comenta que tenia una “oïda espiritual” molt desenvolupada, ja que ràpidament sabia veure quines persones li volien bé i quines mal.
Es dedicava a transportar i repartir càntirs d’aigua de la Font Vella. La repartia amb un carro fet expressament que li van regalar els mateixos estiuejants, a qui els repartia l’aigua per encàrrec. Cada dia guardava les monedes segons el seu valor en mitjons de diferents colors. En un inici, només se’l veia a l’estiu, ja que era quan hi havia els estiuejants. Un any, però, es va quedar a passar l’estiu a Sant Hilari i ja no en va marxar mai més.
Era una persona recordada sobretot per la seva expressiva simpatia, que captava l’afecte de tothom, i tenia un somriure que encara ara tothom recorda. Era un bon home, treballador, estalviador i espavilat, amb una aparença senzilla i humil. Mai ningú no va permetre que algú li fes mal, ja fos a través de paraules com físicament.
A més a més, al no tenir do de paraula, es comunicava principalment amb un flabiol. Sempre tocava la mateixa melodia de tretze notes, la qual tothom se sabia de memòria. Va ser un personatge molt estimat per tot el poble, tant pels petits com pels grans, que s’hi acostaven per gaudir del seu somriure infantil i la seva mímica encisadora. Amb la mímica també representava diversos personatges com la senyoreta, la mainadera o el distret. Als acomiadaments dels estiuejants, feia veure que plorava i es treia un mocador tot eixugant-se les llàgrimes fictícies.
Era un home savi degut a les experiències viscudes. Vivia content i feliç, i no envejava res ni a ningú.
Físicament, era de baixa estatura i sempre anava amb barretina. Degut a això, la primera impressió era la d’un nen. Ell mateix responia que tenia un any entre rialles quan li preguntaven l’edat.
Finalment, va morir l’any 1955 amb 83 anys, una edat molt avançada tenint en compte l’època i les seves condicions físiques. Destaca el seu enterrament per ser el més multitudinari de Sant Hilari. També es va publicar la notícia de la seva mort a premsa de ressò nacional, com a La Vanguardia.
Encara avui, al poble es conserva l’estima i l’amor a aquest personatge i té com a homenatge l’Escultura d’en Jaumet, de mida real, que es localitza al carrer Vic, un dels carrers per on passava per repartir l’aigua.
Hi ha molts autors que parlen d’en Jaumet. Per a més informació sobre els textos literaris on se’l cita, podeu seguir el següent enllaç: Ruta Literària.
