Estació X-XIV: crucifixió i mort de Jesús

Hem arribat al final del camí. El Turó de la Baga es converteix en l’escenari més impressionant de tota la nit. Aquí, el silenci de la multitud i la il·luminació creen una atmosfera única per presenciar el desenllaç d’aquesta història.
En aquest indret de la zona esportiva, la representació arriba al seu punt àlgid. És el moment en què Jesús és despullat i clavat a la creu, un acte d’extrema humiliació que el poble de Sant Hilari escenifica amb un realisme que commou tots els assistents.
L’agonia i les últimes paraules
Dalt de la creu, el silenci només es trenca per les paraules de Jesús: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». Aquest moment expressa la seva humanitat més profunda i el patiment físic i espiritual del personatge, culminant amb la seva mort davant la mirada de tot el poble.
La Pietat: Un moment de tendresa
Un cop consumat el sacrifici, el cos és baixat de la creu amb una delicadesa extrema. Maria rep el cos del seu fill entre els seus braços per darrera vegada. Aquesta escena, inspirada en la iconografia de la “Pietat”, és un dels moments més emocionants per als espectadors, simbolitzant l’amor incondicional i el dolor davant la pèrdua abans que el cos sigui traslladat al sepulcre.
La figura del lladre penedit
Al costat de Jesús, hi veuràs dues creus més amb els dos condemnats que l’han acompanyat durant el Via Crucis. Segons la tradició cristiana, el lladre penedit (Dimas) simbolitza la redempció. Representa la idea que mai és tard per penedir-se i que l’esperança i el perdó són possibles fins i tot en el moment final de la vida. La seva figura serveix per contrastar amb la del “mal lladre”, creant un diàleg que posa èmfasi en la humanitat i la compassió de Jesús en plena agonia.
El tancament: La tornada dels armats
Tot i que la crucifixió sembla el final, la celebració encara guarda un últim acte de gran valor visual. Un cop finalitzada la representació al Turó de la Baga, els soldats romans inicien la pujada de retorn cap al centre del poble.
T’animem a seguir-los fins la Plaça Jacint Verdaguer. Durant el camí, els soldats realitzen diversos canvis de posició que serveixen com a tancament simbòlic i solemne de tot el Via Crucis Vivent. És el moment ideal per acomiadar la nit i agrair l’esforç de tot un poble que es bolca en aquesta tradició.