Centre Artesà de la Torneria

LA TORNERIA
És normal que a Les Guilleries en un entorn com el nostre, on el bosc n’és l’element dominant, la gent tingui enginy i traça per a treballar la fusta. El de torner és un ofici documentat al poble des del XIV i s’ha mantingut fins els nostres dies, quan el treball de l’artista no és imprescindible.

El torn i la gúbia, la fusta i el metall, l’home i l’eina en plena simbiosi transformen la matèria prima, la fusta, en una artística peça. Eren els artesans del boix, del cirerer, de l’arç, del faig, del vern i d’altres espècies, d’acord amb el que es pretenia, que el convertien en una bella peça decorativa.

Algunes famílies com Ridaura (Pau Torner), Clos (Quico Vigatà), Brugarola, els Ripoll, Fauria, Serrano i altres, estan vinculades a aquest ofici i ho han fet fins fa ben poc. Tanmateix, amb les seves empreses han mantingut el nostre poble en un bon nivell industrial. Unint l’esperit creatiu a l’empresarial han marcat i marquen una època en l’economia de Sant Hilari.

L’OR NEGRE
A Sant Hilari “l’or negre” no és el petroli, sinó la producció de fusta de decoració que es va fer al poble entre els anys 1965 i 1990, aproximadament. Es tractava de treballar el vern o el pi gallec amb copiadores, cremar-lo, polir-lo, abrillantar-lo i posar-ho a la venda, d’aquí el nom “d’or negre”. Va ser quelcom espectacular des del punt de vista econòmic i social, perquè va generar, amb diverses societats anònimes, un important capital industrial que va donar feina a molta gent, la qual era de pagès o d’altres regions, com Andalusia. Per al poble va ser com una revolució industrial, i la fusta cremada es va introduir al mercat a través de les fires internacionals a les quals assistien els industrials locals. Potser els germans Brugarola van ser els primers, però els Ripoll i altres es van afegir al carro de la nova producció.

Bàsicament, es produïen objectes de decoració i moble auxiliar, com taules i cadires. Aquesta activitat industrial es va acabar per la competència d’altres països i perquè la demanda va canviar.

Amb relativament poc temps es va passar del tot a ben poca cosa. Avui, de fusta cremada quasi no se’n fa. Les indústries van haver de fer importants reconversions per adequar-se a les demandes d’un mercat cada vegada més dominat per les importacions, contra les quals és complicat lluitar.

L’ACTUALITAT
Avui l’activitat artesanal continua i la producció en el treball de la fusta se centra en la fabricació de làmpades, de moble complementari i en la decoració i la talla. Tanmateix, s’han obert perspectives en nous camps d’actuació que suposen, fins i tot, la implicació d’altres sectors productius. El nombre d’empreses dedicades a l’elaboració directa ha disminuït, però el sector intenta recuperar el mercat a base de noves aportacions que s’orienten a articles que tenen més demanda interior.

Hi va haver una necessària reconversió del sector i en aquests moments es vol obrir la porta a un demà que depèn de la creativitat, l’esforç i el bon treball dels empresaris hilariencs i la seva gent. El futur està per escriure i es volen posar uns fonaments centrats en les realitats actuals. Una vegada més, es creu que la unió d’esforços entre els implicats, l’administració i la qualitat dels productes han de rellançar un sector de la indústria local que vol tornar a ser capdavantera.