Estació V: la Verònica

En aquest punt del recorregut, l’ambient canvia. Et trobes envoltats de la recreació dels tallers de ceràmica, on podràs observar com s’elaboraven els atuells i peces de fang de l’època. És enmig d’aquesta activitat quotidiana on té lloc un acte de rebel·lia i humanitat: una dona, la Verònica, s’atreveix a trencar el cordó de seguretat dels soldats romans per ajudar el condemnat.

L’origen d’un nom: la “Vera Icona”

Segons la tradició cristiana, el nom Verònica prové de la unió de la paraula llatina vera (verdadera) i la grega eikon (imatge)., que significa “imatge veritable”. Aquesta interpretació s’associa a la llegenda segons la qual Verònica va eixugar el rostre de Jesús durant el camí de la creu i la seva cara va quedar miraculosament impresa al drap.
Per aquest motiu, segons la tradició cristiana, aquest vel es considera la ‘Vera Icona’: el primer retrat fidel o la primera imatge de la història.

Fixa’t que, a partir d’aquest moment, el personatge de la Verònica continua tot el recorregut mostrant el vel a la multitud. És una manera de recordar-nos que, fins i tot en les situacions més cruels, la dignitat i la solidaritat poden deixar un rastre permanent.

L’escenografia: el poble jueu i el fang
Mentre esperes el pas de la comitiva, et convidem a observar els detalls del taller de ceràmica. Aquesta estació vol retre homenatge a un dels oficis més antics de la humanitat.

El camí continua
La processó reprèn la marxa amb un Jesús que sembla haver recuperat una mica de forces gràcies a aquest gest. Ens dirigim ara cap al Carrer Vic, on tindrà lloc les dues pròximes estacions.