Despatx de l’aigua

Aquest edifici noucentista va ser projectat per Josep Maria Pericas i es va construir l'any 1923. Antigament era un punt de trobada imprescindible per als estiuejants, ja que anaven allà a fer vida social tot prenent les aigües provinents de la Font Picant.

L’edifici és de pedra, cobert amb una teulada a dues aigües i la seva façana és perfectament simètrica amb dos grans portals de mig punt coronats per una cornisa, dues finestres i un balcó al que s’hi aboquen dos grans finestrals, també de mig punt, amb dibuixos on es representa la vida quotidiana. Les rajoles del sostre són de ceràmica de color verdós.

HISTÒRIA

L’any 1923, la família Ribot va encarregar a l’arquitecte Josep Maria Pericas la construcció d’un edifici al centre del poble. Aquest edifici era una sala de portes obertes on tots els estiuejants i gent del poble podien anar a prendre les aigües de la Font Picant. D’aquesta manera, facilitava el tractament a tots aquells que no hi podien anar. En un inici l’objectiu era simplement prendre les aigües, però es va convertir en un lloc social, un punt de trobada per molts dels senyors que estiuejaven al poble. També s’aprofitava l’espai per fer-hi exposicions i quadres.

A part de l’aigua de la Font Picant també hi havia aigua natural. Es diu que molta gent l’anava a buscar allà perquè era més bona, però en realitat era la mateixa que arribava a totes les cases del poble.

El 1987 es va haver de tancar el despatx, ja que la demanda de l’aigua de la Font Picant va disminuir.