Jaumet del flabiol
Jaume Traveries i Riera (1871-1955), aiguader mut que repartia aigua als estiuejants de la Font Vella amb un carro ple de càntirs i el flabiol que sempre portava. Avui és una figura estimada al poble, amb un capgròs, uns dolços i una escultura dedicats a la seva memòria.
En Jaumet del Flabiol va néixer el 4 d’abril de 1871 a Sant Hilari, al Mas Claver, propietat dels Carbonell. El 1886 va quedar orfe i se’n va fer càrrec de la seva germana Teresa, casada amb en Josep Pidemunt.
En Jaumet era mut. Segurament ho era de naixement, tot i que s’explica que va perdre la veu a causa del gran espant que li va provocar un incendi a la casa on vivia de petit. Un dels trets més característics d’en Jaumet era que sempre anava amb un flabiol. Per això en alguna postal de l’època se’l menciona com a “Jaumet el flabiolaire”.
Durant l’hivern ajudava a les feines de pagès a Mas Claver però, quan arribava l’estiu i el balneari de la Font Picant rebia els estiuejants, en Jaumet aprofitava per anar a demanar almoina. Això no agradava a tothom i els responsables del balneari li van demanar que no hi anés més.
Llavors, cap al 1915, en Jaumet es dedicava, als estius, a repartir càntirs d’aigua des de la Font Vella als estiuejants que li demanaven. Encara vivia a Mas Claver, anava i tornava a peu del mas però algunes vegades es quedava als baixos de l’Ajuntament, on el deixaven dormir sempre que volgués.
L’any 1917 una comissió d’estiuejants va decidir comprar-li un carro per estalviar-li feina i portar més càntirs de cop (en solia portar dos a cada mà). Al cap d’un temps, al davant del carro hi va acabar portant un rètol que el proclamava “l’aiguader de la Font Vella”. Als anys 40 l’Ajuntament li va comprar un altre carro que actualment està exposat a l’oficina de turisme.
Quan la seva germana Teresa va quedar vídua, va haver de marxar de Mas Claver per anar a servir. En Jaumet va anar alguns hiverns a la Cellera amb el seu germà, però al cap de poc temps, es va instal·lar definitivament a Sant Hilari. El senyor Carner, un estiuejant que tenia una casa al passeig de la Font Vella, va cedir una casa petita al carrer del Petrinxo (allà on en deien l’hort d’en Carner, situada al capdamunt del que ara es diu Passatge d’en Jaumet) al matrimoni d’en Conrad Camprodon i la Maria Font, que s’havien casat grans i no tenien fills. El matrimoni va acollir en Jaumet i va viure en aquella casa fins que es va morir, el 12 de juny de 1955. El dia del seu enterrament les botigues i els comerços van tancar portes. Al sepeli hi va assistir molta gent, fins al punt que la premsa se’n va fer ressò.
En Jaumet s’ha convertit en un dels personatges més coneguts i estimats de Sant Hilari, com ho demostra el fet que el 1994 es va batejar i apadrinar un capgròs que el representa, que hi ha uns dolços típics del poble que porten el seu nom i que, el 23 de març del 2019, es va inaugurar l’Escultura d’en Jaumet, de mida real, que es localitza al carrer Vic, un dels carrers per on passava per repartir l’aigua.
Hi ha molts autors que parlen d’en Jaumet. Per a més informació sobre els textos literaris on se’l cita, podeu seguir el següent enllaç: Ruta Literària.
