Joan Sala, Serrallonga
Joan Sala Ferrer (1594-1634), el cap més visible del bandolerisme català del segle XVI i XVII, època en què els bandolers eren els protagonistes de totes les contrades, va convertir les Guilleries en un amagatall perfecte contra els seus enemics.
Joan de Serrallonga és un dels bandolers més coneguts dels segles XVI i XVII, època en què els bandolers eren els protagonistes de moltes contrades.
Joan Sala Ferrer va néixer a Viladrau el 21 d’abril de 1594. Tres dels seus germans, en Pere, en Joan i en Segimon, també van ser bandolers.
El 1618 es va casar amb Margarita Talladas, pubilla del mas Serrallonga (Querós, Sant Hilari de Sacalm), que és d’on li ve el sobrenom. Allà va viure durant un temps amb la seva dona i els seus fills fent de pagès.
La carrera de Serrallonga s’inicia, segurament, cometent petits delictes a l’ombra de malfactors com els germans Margarit. No és fins al 1622 quan comet el primer delicte de sangmata al seu veí, Miquel Barfull, per haver-lo delatat.
El 1627 Serrallonga passa a ser considerat el cap del bandolerisme català, amb una banda de més de 100 homes. Podien actuar amb total impunitat, amagats entre les Guilleries, el Montseny i Collsacabra, pel coneixement del territori, la poca col·laboració de la gent amb les forces reals i les complicitats d’alguns senyors. Com a exemple, Serrallonga gaudia de la protecció del rector de Castanyet – que li va prometre que cuidaria la seva família després de la seva mort- o dels monjos del monestir de Sant Pere de Rodes.
Va participar en els enfrontaments de nyerros i cadells. Primer, com a defensor dels nyerros i sota la protecció del bisbe de Banyoles. Quan les coses es van complicar, el 1630, ja que es va intensificar la persecució, va marxar cap a França amb la seva amant, Joana la Massissa, la vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries i de filiació cadell. Allà a França les coses no li van anar a bé.
Torna a les Guilleries, i el dilluns 31 d’octubre de 1633 les tropes del virrei el capturen al mas Agustí de Santa Coloma, traït per l’hereu de la casa. El processen i el sentencien a la pena de mort. En el judici, Joana la Massissa es va defensar al·legant que havia estat segrestada pel bandoler i va quedar en llibertat. El 8 de gener el van ajusticiar, amb escarni i crueltat: va rebre entre cent i dos-cents assots, li van tallar les orelles i el seu cap va ser penjat al portal de Sant Antoni.
Es diu que aquella mateixa nit el cap de Serrallonga va desaparèixer i que era cosa dels seus companys, que el van enterrar a Tavertet.
