Joan Sala, Serrallonga

Joan Sala Ferrer, el nostre famós bandoler, va néixer a Viladrau el 21 d’abril de 1594 dins un entorn empobrit. Ell era el tercer de cinc germans i, de ben petit, se li va morir la mare, de nom Joana. Tant el seu pare com el seu germà gran Antoni, es van casar amb dues germanes de Tona. Del primer matrimoni, en van néixer tres fills més: en Pere, en Joan i en Segimon, els quals també seguiren les passes en el món del bandolerisme.

L’origen del seu sobrenom es deu al casament amb Margarida Tallades, la pubilla del mas de Serrallonga de Querós, que se celebrà l’any 1618. Querós és una antiga població situada al terme de Sant Hilari Sacalm i que, actualment, es troba negada pel pantà de Sau.

Al tenir una família nombrosa i a causa de la misèria, Joan Sala es decanta, juntament amb el seu germà Segimón, pel món bandoler. Tanmateix, no va ser fins el 1622, quan van matar Miquel Barfull a causa de la seva reclamació davant la justícia, que no va donar el pas important cap al bandolerisme i va començar a formar colla amb els coneguts bandits Jaume Masferrer, “en Tocasons”, i Jaume Melialta, “el Fadrí de Sau”. Aquesta colla va arribar a tenir més de 200 bandolers i va ser un gran turment per les autoritats després de milers de robatoris en masos, de segrestos pels quals demanaven diners i d’assalts a carruatges  en el massís de les Guilleries, Collsacabra o rutes que conduïen les mercaderies de Barcelona a França.

Serrallonga, el principal perill per les autoritats, tenia l’ajut de personatges amb gran rellevància com el rector de Castanyet, el qual va prometre a Serrallonga que cuidaria de la seva família després de la seva mort, els monjos del monestir de Sant Pere de Rodes o diversos personatges que li permetien allotjar-se a Rosselló per refugiar-se a l’altra banda dels Pirineus durant el període que molts dels seus companys eren capturats i ajusticiats.

L’any 1632, durant la tornada d’una de les seves fugides al Rosselló, Joan Sala va segrestar a Joana la Massissa, la vídua d’un Moliner de Castelló d’Empúries, amb la qual va tenir una gran història d’amor. Després de 9 mesos a França, van decidir tornar a les terres catalanes i, degut a la desaparició de la quadrilla de bandolers, durant un temps van estar pels Pirineus vivint de petits robatoris i allotjant-se a masies d’antics amics.

Un cop a les Guilleries, la seva vida corria perill perquè la pressió reial era molt potent. El 31 d’octubre de 1633, Serrallonga fou atrapat per les tropes del virrei al mas Agustí de Santa Coloma, traït, principalment, per l’hereu d’aquella llar. Fou agafat pel lloctinent Montpalau i torturat conjuntament amb l’agutzil Montredó. El 8 de gener, van donar la sentència de mort a Serrallonga. Aquell mateix dia va ser ajusticiat a Barcelona i el seu cap va ser penjat al portal de Sant Antoni. Es diu que aquella mateixa nit, el cap de Serrallonga va desaparèixer i que era cosa dels seus companys, qui, aquella mateixa nit, l’enterraven a Tavertet.

Avui en dia, en sentir parlar de la valentia d’en Serrallonga ens ve al cap la frustració del poble davant d’un poder autoritari capitalista i, per aquesta raó, ens adonem que Serrallonga sempre ha estat un personatge ideal pel poble català.