Font del Ferro

Els estiuejants acosumaven a fer-hi excursions: hi anaven a passejar i a fer petar la xerrada. Després de la Font Picant, la Font Vella i la Font del Pic eren les que més èxit tenien.

Són diverses les propietats medicinals que se li atribueixen. Es comentava que anava bé per l’anèmia o per combatre la conjuntivitis o o les cataractes rentant-se els ulls amb la mateixa aigua de la font (fins i tot es van arribar a crear uns gots per banyar-hi els ulls). També es donava als infants que no tenien gana i, fins i tot, alguns veïns regaven l’hort amb aquesta aigua perquè deien que la verdura sortia més bona.

Actualment, el conjunt queda enclotat metre i mig respecte el nivell de la placeta i protegit per una barana de ferro, acollit per un mur de pedra on s’hi ubica la font. Un altre mur d’obra arrebossada i rematat amb rajoles enfront i dues escales situades a banda i banda tanquen l’espai i ens permeten baixar-hi, unes de forma semicircular i les altres rectes.

El frontal és fet de carreus de pedra tallats de forma quadrada i integrats al mur, encapçalat per un frontó amb el nom de la font gravat en relleu. Sota el frontó hi ha un altre rètol de ferro, amb el nom de la font. A la part baixa del frontal, l’aigua brolla per un broc d’acer inoxidable i cau a un bassal de forma rectangular per sota del nivell del sòl que està empedrat.

Tal com indica el seu nom, l’aigua d’aquesta font té propietats ferruginoses i allà on esquitxa ho deixa tot tenyit d’un rovellat groguenc.