Font Vella
La Font Vella és un broll d'aigua natural declarat d'utilitat pública l'any 1956. Actualment, la seva aigua s'embotella per ser distribuïda arreu d'Espanya.
Antigament, i encara ara, la gent tant del poble com els estiuejants, s’acostaven passejant a la Font Vella per gaudir de l’entorn en un espai reservat al descans. En aquest espai, durant els dos mesos d’estiu, hi havien taules i cadires on la gent s’asseia per prendre un vas d’aigua acompanyat d’anissos.
La Font Vella també s’ha relacionat amb dos personatges històrics. Un va ser Mossèn Cinto Verdaguer, qui visitava sovint Sant Hilari i la Font Vella. Ell mateix va trobar inspiració en aquests indrets i va dedicar uns versos que actualment es troben esculpits a la pedra de la Font Vella.
Un altre personatge molt relacionat amb aquest espai és en Jaumet, més conegut entre els estiuejants com a Jaumet del flabiol. Aquest senyor, d’aspecte i característiques peculiars, es dedicava a fer passejades diàries a la Font Vella, on carregava càntirs d’aigua per repartir entre els estiuejants que hi havia pel poble a canvi d’una propina; en altres paraules, va ser el primer distribuïdor de l’aigua de la Font Vella. En Jaumet no estava en plenes qualitats facultatives i, a més, era mut. Per això utilitzava el seu flabiol per comunicar-se amb la gent, alegrant així els infants i els més grans.
L’amor que li tenia el poble era tan gran que els estiuejants que venien a Sant Hilari varen fer una comitiva i li van regalar un carro perquè hi pogués carregar els cantirs i fer-li més fàcil la feina. Va fer tants i tants viatges amb aquest carro que de seguida li va quedar malmès. Després, va ser l’Ajuntament de Sant Hilari qui, juntament amb la comitiva, li va regalar el segon carro, que encara avui guardem. En Jaumet va morir l’any 1956 a l’edat de 83 anys. Així, es va convertir, com mencionàvem anteriorment, en un dels personatges històrics més important del poble. Tant és així que li vam posar el seu nom a un dolç típic de Sant Hilari, els Jaumets.
HISTÒRIA
El 1898, es va començar a repartir l’aigua d’aquesta font a través del personatge d’en Jaumet sobretot, per als estiuejants.
L’aigua es va analitzar per primer cop l’any 1917 amb el Doctor Moragas i es va classificar de puríssima i immillorable. L’any següent, ja es van començar a embotellar garrafes de vidre de 8 litres i, el següent any, d’1 litre. L’any 1925 ja tenia renom i es portaven les garrafes fins a Breda, per portar-les amb tren fins a Barcelona.
La font va ser declarada d’ús públic el 27 de març del 1956.
L’embotelladora ha obtingut sempre l’aigua mitjançant l’extracció de l’aigua dels aqüífers. Actualment, és una embotelladora de renom nacional i està sota el nom d’Aguas Danone SA.
