La Cooperativa
L’edifici de la Cooperativa va ser construït el 1920 com a seu del ram dels roders, ofici que consistia en treballs a bosc on, a través del castanyer, es fabricaven envasos o botes de fusta.
L’antiga Cooperativa Unió Obrera
El 22 de gener de 1914 la Cooperativa de Consum Unió Obrera iniciava el seu periple de 25 anys de servei als treballadors del bosc, que, agrupats en diverses societats obreres (l’any 1920 n’eren cinc), la convertiren en la seva seu, a la Plaça del Peix número 3. El 1929, la Cooperativa va comprar la casa del costat la qual, sota la direcció de l’arquitecte Manuel Gausa, es transformà en un edifici modernista tardà amb la mateixa façana que conserva encara avui.
La Cooperativa proporcionava aliments de primera necessitat més econòmics per als socis (que en un principi eren prop de 200). També era un centre de reunió que aplegava assemblees i congressos dels sindicalistes, a més de la sala d’assaig de la coral La Guilleria —que més endavant es convertí en l’orfeó—, dirigida per en Pau Ridaura (Pau Torner) i formada majoritàriament per roders. Era una instal·lació multidisciplinària que permetia que els diumenges i els dies festius es convertís en sala de ball i entre setmana era una escola d’alfabetització per a adults i infants. I, a més, amb la intenció de fomentar l’estalvi, s’hi creà la Caixa d’Estalvis de la Cooperativa.
Al final de la Guerra Civil cessaren totes les activitats i l’edifici va ser saquejat. Els anys seixanta hi va haver un intent de recuperar-la sota el règim franquista, però no s’aconseguí.
Els anys vuitanta Ça-Calm Exprés hi va organitzar concerts i exposicions. Consum va fer un darrer intent, a la fi dels anys vuitanta i començament dels noranta, de recuperar el que havia estat la Cooperativa però no ho va aconseguir. Llavors l’Ajuntament eixugà els deutes i va aconseguir la titularitat de l’edifici, que actualment té a la planta baixa el Museu Guilleries; al primer pis, la Sala d’Actes (que ara és la Sala Noble), refeta tal com era abans, i una sala d’exposicions; i al segon pis, una altra sala d’exposicions.
La Cooperativa fou la prova que un altre model de societat era possible. I durant gairebé 25 anys així ho van creure els socis que li donaren vida; malauradament, al final de la guerra alguns van pagar les conseqüències de la seva gosadia amb presó, exili o penes de mort.
