Plaça Mossèn Jacint Verdaguer

La Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, avui popularment coneguda com la Plaça Porxada, durant les èpoques àlgides de l'estiueig comptava amb tres hotels (Oriental, España i Suizo) i l'emblemàtic Despatx de l'aigua. Avui, és una bonica plaça amb una zona coberta per un porxo, just al centre del nucli antic.

A finals del segle XX, es va decidir ampliar la plaça enderrocant els edificis més pròxims a aquesta. Actualment, és una de les places on més ambient hi ha i on més festes i fires s’hi celebren.

Està envoltada per l’església, el Despatx de l’aigua, el Museu Guilleries i l’Oficina de Turisme.

MOSSÈN JACINT VERDAGUER

Mossèn Jacint Verdaguer va tenir molt contacte amb les Guilleries i el Montseny, ja que va venir més d’un cop a buscar inspiració per aquestes terres. Destaquen diverses cartes i poesies dedicades a aquest indret, en concret l’escrit que hi ha gravat a una pedra prop de la Font Vella. També destaquen les cartes que enviava a Marià Aguiló, un bibliotecari i erudit mallorquí, en les quals explicava totes les visites a les Guilleries i a la casa del bandoler Serrallonga.

Les seves bases literàries van ser a la Plana de Vic i la comarca natural de les Guilleries. Dins dels seus textos es parla de personatges populars de la zona, on destaca sobretot Serrallonga, ja que el seu interès es basava en la cultura catalana i la memòria popular dels catalans.

La primera prosa que va escriure en la qual es feia referència a les Guilleries va ser L’Atlàntida enfonsada. Consistia en una descripció de la bellesa del paisatge des del punt de Collsameda, el qual és un mirador amb unes espectaculars vistes. En destaca els contrastos cromàtics del roig mineral i el verd de la vegetació, els turonets com els terrers de les formigues. També parla dos cops de Serrallonga: en un primer cop, com a referència a l’horitzó de llevant i, un segon cop, parlant de l’important bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga.

El seu interès per la recerca de llegendes i cançons populars era tant que un dia va realitzar una jornada de deu hores de camí per arribar a la casa d’en Joan Serrallonga, al terme de Querós. El seu objectiu era recollir la cançó del bandoler, però no ho va aconseguir. Va haver de tornar per aconseguir-la i la va enviar a Aguió, Milà i Fontanals, els quals la van incloure als seus reculls. L’excursió per les Guilleries va ser la primera en la cronologia excursionística de Verdaguer.

El 1893-97 es va tornar a interessar per les Guilleries, amb la coneguda ascensió a Matagalls del 3 de setembre de 1899. Verdaguer va sortir de Viladrau per pujar al Matagalls, per seguidament passar una jornada a Sant Hilari. Va ser llavors on va tenir una entrevista reconciliadora i en secret amb el Bisbe Morgades. També va aprofitar i va visitar les reputades fonts del terme: la Font Picant i la Font Vella. Tota aquesta experiència la va plasmar al llibre d’Aires del Montseny, on hi reprenia temes guillerencs fent referència a les vistes que hi havia des de dalt de Matagalls.

Un dels seus íntims amics que el va motivar a realitzar aquestes excursions va ser Anton Busquets i Punset, poeta i narrador nascut a Sant Hilari.

El 1901, Mossèn Jacint Verdaguer va fer la seva última excursió, ja que pocs mesos després va morir. Aquesta va ser organitzada per Anton Busquets i Punset. Van començar a Sant Celoni i van passar per Santa Fe, on van fer nit. El segon dia, van pujar al Matagalls per Sant Marçal i Coll Pregon i van baixar per Sant Miquel de Barretons, Sant Segimon, l’Erola i Viladrau. El tercer dia, van anar de Viladrau a Espinelves, el Pla de la Creu, Sant Andreu de Bancells, el pont de Malafogassa i Vilanova de Sau, on van fer nit. El quart dia van visitar Sau (la casa del Fadrí de Sau, el lloctinent de Serrallonga). Així doncs, van creuar les Guilleries de sud a nord i van anar del peu del Montseny al peu de les cingles de Tavertet.

L’objectiu d’aquesta segona excursió era incitar a Verdaguer a escriure temes sobre les Guilleries, ja que durant tot el trajecte hi havia l’escenari de les Guilleries de fons. Tant Via com Busquets van fer escrits documentant el viatge. No van passar pel Mas Serrallonga per la dificultat del camí, ja que cal tenir en compte que anaven amb muls i que Verdaguer ja tenia cinquanta-sis anys.

Així doncs, les Guilleries van ser la primera excursió i l’última que va fer.