General Moragues

Heroi de la guerra de Successió, va néixer a Sant Hilari i va morir decapitat el 1715. El seu cap va estar exposat com escarni a Barcelona durant 12 anys. Va lluitar en el bàndol austriacista i cada 11 de setembre el poble li ret homenatge en el monument que l’Ajuntament va dedicar a la seva memòria.

Josep Moragues i Mas va néixer al mas Moragues de Sant Hilari el 1669.

Es va casar en primeres núpcies amb Cecília Regàs, filla de Joan de Regàs, emparentat amb Carles Regàs, personatge que també tindrà un paper important en la causa austriacista. Moragues es va unir a les milícies populars per combatre als invasors francesos a la Garrotxa, les Guilleries i la Selva. És quan s’estableix el vincle amb els “vigatans” entre els quals hi havia també Carles Regàs. Aquest grup és el que es va erigir en braç armat en l’alçament català del 1705 contra Felip V i a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.

El 17 de maig de 1705 els vigatans van mantenir una reunió transcendental a l’ermita de Sant Sebastià a Vic on es van atorgar poders, en nom de Catalunya, per firmar el pacte de Gènova que va segellar l’aliança amb Anglaterra, que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català. Com agraïment, l’arxiduc Carles d’Àustria va premiar als “vigatans” integrant-los a la Reial Guàrdia catalana. Moragues va ser nomenat coronel i, al cap de dos anys, governador de Castellciutat. El 1709 va ascendir a general. El 1710 es va casar en segones núpcies amb la Magdalena de Giralt, de Sort.

L’any 1711, en plena guerra, mor sobtadament Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i germà de Carles. La successió al tron imperial va recaure en l’arxiduc, que va marxar a Viena, deixant els seus partidaris en terres espanyoles abandonats a la seva sort. El fet va provocar un canvi de suports de les potències europees, temoroses ara de la unió entre Espanya i l’Imperi, si ambdues quedaven en mans dels Habsburg.

El juny de 1714 es va reincorporar a l’activitat militar, després d’estar malalt i refugiar-se a Sort, en una lluita de guerrilles on es va intentar trencar el setge borbònic de Barcelona que comandava el duc de Berwick. Barcelona va resistir fins l’11 de setembre.

Amb la pèrdua de Barcelona, Moragues i els seus homes es van refugiar al Castell de Cardona fins que es van veure obligats a capitular. Tot i que se’ls va prometre l’indult, es van assabentar de la repressió que patien els militars austriacistes i Moragues va intentar fugir amb els seus homes cap a Mallorca el 10 de març de 1715, però van ser abandonats pel capità de l’embarcació al peu de la muntanya de Montjuïc. El dia 22 van ser detinguts i executats al cap de cinc dies.

En una mostra de la voluntat repressiva de Felip V, Moragues va ser sentenciat a ser arrossegat viu per un cavall i posteriorment degollat i esquarterat. Com escarni, van col·locar el seu cap en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció que deia:

“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.”

Des de Viena, a instàncies de la vídua, Magdalena de Giralt, el marquès de Rialp va pressionar a l’ambaixador imperial per convèncer Felip V de despenjar el cap. Ho van aconseguir el 24 de febrer de 1727.

Actualment, el general té com a homenatge una plaça del poble que rep el seu nom.